PRIMERES PILOTADES AL PRAT
L’Associació Esportiva Prat no és el primer club de futbol que es va fundar al municipi del Prat de Llobregat.
Ja en la dècada dels anys 10 es va crear un equip d’aficionats al carrer Ferran Puig, i durant els primers anys de la dècada dels trenta va començar a sorgir la veritable febre per al futbol amb el naixement de les emblemàtiques Peña Gol i Peña Merengues.
En aquest context, els dos primers clubs de certa rellevància al Prat van ser el Club Deportivo Prat (1934),que vestia amb samarreta blanca i pantalons negres, i el Club Deportiva Internacional (1935),l’equipació del qual estava formada per samarreta blava i pantalons blancs.
CREACIÓ DE LA UD PRAT
Aquest club és l'antecessor de l'Associació Esportiva Prat. En el període comprès entre el 1935 i el 1942, es guanya una Copa Catalunya contra l'Olot. Romandrà activa fins l'any 1945 quan es fundarà el que ja seria el nostre club, l'Associació Esportiva Prat el qual està celebra el seu 80è aniversari aquesta temporada 2024-25.
Aquest club és l'antecessor de l'Associació Esportiva Prat. En el període comprès entre el 1935 i el 1942, es guanya una Copa Catalunya contra l'Olot. Romandrà activa fins l'any 1945 quan es fundarà el que ja seria el nostre club, l'Associació Esportiva Prat el qual està celebra el seu 80è aniversari aquesta temporada 2024-25.
NAIXEMENT DEL NOSTRE CLUB
El febrer de 1945 es quan oficialment es constitueix a la Federació Catalana de Futbol, l'Associació Esportiva Prat. Els primers anys, com a tots els clubs, són complicats i es competeix a 2a Regional. La temporada 58-59 s'aconsegueix el primer ascens a 1a Regional tot i que es baixa a l'any següent per tornar a pujar la 60-61. Una tònica que es manté durant uns anys fins que la temporada 63-64 es guanya la 2a regional es torna a pujar a 1a regional on el club s'estabilitza.
A finals de la dècada dels 60, arriba la primera fita històrica amb l'ascens a la Regional Preferent de la temporada 68-69. Una categoria en la qual, l'Associació Esportiva només està un any tornant a baixar a 1a Regional per tornar la 74-75 a la Regional Preferent i baixar novament a 1a Regional a la 75-76.
PRIMERS 25 ANYS DE VIDA DE L'AE PRAT
Durant aquest període, l'Associació Esportiva Prat celebrarà els 25 anys d'existència. Ho farà enmig d'un període d'ascensos a Regional Preferent (68-69 i 74-75) i descensos a Primera Regional (63-64 i 75-76). De tota manera l'època més complicada del nostre club es viuria a finals de la dècada dels 70. Un seguit de males decisions fa que l'equip baixi de Primera Regional a Segona la temporada 78-79. El president de l'època, Carles Piñol, que seria el més longeu de la història del Prat amb 19 anys al càrrec, fins l'arribada de l'actual Luis Quiñonero, veu amb preocupació com les temporades posteriors tot i els esforços a tots els nivell per a pujar l'equip no ho aconsegueix.
La 79-80 es queda a les portes de la Primera Regional, pràcticament mateix guió es repeteix a la 80-81, mentre que la temporada 81-82 encara és molt pitjor i l'equip està tota la lliga fregant les posicions de descens a Tercera Regional, un fet, que segons els entesos de l'època hauria pogut acabar amb la desaparició del club. Per sort i gràcies a un seguit de resultats, l'equip treu el cap als darrers compromisos i salva la categoria mantenint-se a la Segona Regional, pas previ a una de les millors èpoques del conjunt potablava.
PRIMER ascens a tercera divisió
Amb 'Nando' Manresa es puja a de 2a Regional a Regional Preferent. Sent especialment recordada la primera temporada ja que l'equip no només puja sinó quemarca 100 gols. El darrer ascens, dels tres consecutius en aquesta època i que va significar que per primer cop el conjunt potablava jugués a 3a Divisió va ser amb Xavi Prat a la banqueta. Aquesta categoria es manté uns anys fins que a la 86-87 es baixa després d'una promoció amb l'Esplugues. Aquest fet, suposa l'adéu a la presidència del Sr. Piñol que deixava el càrrec després de 19 anys.
La temporada 94-95 l'AE Prat puja a Primera Catalana, categoria que prenia el relleu de la Regional Preferent com a la màxima del futbol català. L'equip tira d'heroïca en una eliminatòria davant el Masnou en la qual els pratencs acaben jugant i pujant amb només sis jugadors sobre el terreny de joc. La 96-97 es torna a baixar a la Regional Preferent mentre que la 97-98 es torna a la Primera Catalana i per la porta gran gràcies a la gran temporada amb Antonio Vargas a la banqueta. L'equip queda campió i només encaixa 17 gols en tota la lliga, cosa que fa que tanqui la temporada amb dues derrotes, una xifra que fins el moment és el rècord històric de l'entitat.
Després d'uns anys plenament consolidat a 1a Catalana, s'aconsegueix un ascens a 3a molt recordat. No per la temporada, ja que la 2001-2002 va acabar un Prat en sisena posició, sinó perquè tot i aquesta posició final s'ascendeix gràcies a tres ascensos compensats. L'entrenador d'aquell equip era Antonio López Toribio.
AMB LUIS QUIÑONERO ES VIU L'ÈPOCA DAURADA DEL CLUB
La temporada 2003-2004, la primera de Luis Quiñonero a la presidència és complicada. No s'aconsegueix l'ascens a Tercera i per la banqueta del Sagnier hi passen tres entrenadors, Rafa Garcia, Rafa Lay i Manolo Márques que es qui millor rendiment treu i continua la següent temporada, assolint l'ascens a 3a Divisió la 2004-05, després de quedar campions de 1a Catalana. L'equip manté la categoria la 2005-06 i la 2006-07 baixa després d'un escàndol en el partit entre el Peralada i el Masnou que acaba amb victòria dels del Maresme per 3 a 4 quan al minut 90 el resultat era de 3 a 2. Aquest resultat condemna al Prat al descens.
Un any després, torna Manolo Márquez a la banqueta potablava i torna a assolir l'ascens a 3a Divisió, aquest cop al camp del Badalona B amb un gol del periodista esportiu i actual col·laborador del 'Chiringuito', Jota Jordi. Manolo Márquez continua dirigint l'equip després d'aquest èxit i obtè un vuitè lloc la temporada 2008-09. Un any després, la 2009-2010 es viu un altre moment històric de l'Associació Esportiva Prat amb la primera promoció d'ascens a 2a B. L'equip fa una gran temporada i es juga l'ascens amb el Peña Sport de Tafalla en un desplaçament recordat perquè més de 300 potablaves es van desplaçar amb l'equip a terres navarreses. Després del 0 a 1 en contra al Sagnier, el conjunt pratenc va tornar a perdre per la mínima 1-0 a Tafalla quedant-se a les portes de l'ascens.
D'AGUSTÍN VACAS A MANOLO MÁRQUEZ FINS A L'ARRIBADA DE PEDRO DÓLERA
La 2010-2011 es torna a competir a 3a amb Miguel López a la banqueta i per fi la 11-12 després d'una gran temporada amb Agustín Vacas a la banqueta s'assoleix un ascens històric a 2a B. L'equip queda campió guanyant el darrer partit 1 a 5 al camp del Vilanova. La segona promoció d'ascens es disputa contra Atlético Sanluqueño, empatant sense gols a Cadis i guanyant 2-0 en un Sagnier ple a vessar. L'AE Prat assolia per primer cop a la seva història l'ascens a 2a B.
La temporada 12-13 es juga per primer cop la Copa del Rey. L'AE Prat elimina al Nàstic de Tarragona amb dos gols d'Óscar Sierra i a la 2a eliminatòria visita el Carlos Tartiere per enfrontar-se al Real Oviedo. Després de 90 minuts i una pròrroga els potablava eliminen als asturians als penals i es classifiquen per a la tercera ronda contra la UE Llagostera. Aquí s'acaba el somni dels pratencs a la Copa ja que els de la Costa Brava eliminen al Prat a la pròrroga (2-3) amb dos gols de Pitu Comadevall. En cas de passar els potablava s'haurien enfrontat al València. A la lliga després d'una primera volta excel·lent, l'equip s'acaba salvant amb dues victòries a les darreres dues jornades.
La temporada 13-14 Agustín Vacas i passaran per la banqueta del Sagnier, Miguel Zurro, Manolo Anguas que sent entrenador de porters va dirigir l'equip en dues jornades, i Pepe Delgado. Tot i tenir jugadors a les seves files com Alex Granell, Ruben Alcaraz, Boris Garrós o Toni Teixeira l'equip potablava acaba perdent la categoria al camp de l'Olot.
La temporada 2014-15 la comença Pepe Delgado però se'l fa fora i torna Manolo Márquez que un cop més reviu la plantilla i es fregant l'ascens a 2a B però finalment no el pot aconseguir. La temporada 2015-16, comença a l'Associació Esportiva Prat un altre època daurada, amb l'arribada de Pedro Dólera a la banqueta potablava.
COMENÇA L'ETAPA PEDRO DÓLERA AL SAGNIER
La temporada 17-18 l'equip de Dólera torna a lluitar pels Play Offs d'ascens i es queda a les portes amb una cinquena plaça dolorosa per com es produeix i perquè a final de lliga s'acomiada un dels mites recents potablava, el porter Toni Teixeira. Curiosament però, la seva sortida fa que Andrés se situiï sota pals la temporada 18-19 i estableix un rècord de minuts sense rebre gol, que encara perdura avui fixant-lo amb 904 minuts. L'equip acaba quart i es classifica pels Play Offs tot i que haurà d'afrontar les tres eliminatòries amb el factor camp en contra.
A la primera eliminatòria els potablava eliminen al Ceuta, a la segona al Tamaraceite i en la tercera i definitiva al Portugalete. Al Sagnier els de Dólera guanyen 2-1 i allà empaten a 1 amb un gol en pròpia porteria del local Chopi que es convertiria en l'heroi inesperat del Prat. La temporada 19-20 ve marcada pel COVID. L'equip salva la categoria a Segona B perquè la lliga s'atura, amb una Associació Esportiva Prat guanyat 1 a 3 al camp del CD Castelló.
La temporada després del COVID s'aconsegueix la permanència gràcies a un tram final de lliga brutal amb 4 victòries 3 empats i una sola derrota. Es juga la fase de permanència però s'obtè la salvació. Un any després, es repeteix una mica el guió. L'equip de Pedro Dólera arriba a les dues últimes jornades depenent d'ell mateix però no pot guanyar cap de les dues, empata contra Teruel i Ebro i això li dona la permanència. La quarta temporada consecutiva a Segona B, en aquests moments ja anomenada 2a RFEF, acaba amb el descens potablava. Una derrota a Lleida condemna l'equip i tanca l'etapa de Pedro Dólera a la banqueta del Sagnier. El pratenc marxa sent l'entrenador que més partits ha dirigit i que més victòries ha aconseguit.
La temporada comença amb dues victòries seguides, a casa contra Montanyesa i al camp del Peralada però aviat es troben les primeres dificultats. L'equip, domina, sotmet el rival en tots els partits però no acaba de concretar les ocasions de gols. Tot i així i després d'una primera volta irregular, els de Migue Motoso fan una segona més regular, i després d'una remuntada antològica al camp de l'Escala - es perdia 3-2 al minut 80 i s'acaba guanyant 3-5 - els potablava arriben a l'última jornada empatats a punts amb el Tona però depenent d'ells mateixos.
No fallen al Sagnier contra el Vilafranca (ja descendit) al qual derroten 3-0. A més, el Tona perd a Vilassar i per tant l'AE Prat es classifica pel Play Offs d'ascens a 2a RFEF un any després del seu descens i amb un projecte totalment nou. L'èxit ja era gran però tothom volia posar la cirereta amb un ascens que no va arribar ja que a la primera eliminatòria, L'Hospitalet els va eliminar tot i la gran superioritat mostrada pels pratencs en el partit de tornada, en el qual van forçar la pròrroga igualant el 0 a 1 en contra que portaven de l'anada.