Toni Teixeira va viure una de les èpoques més importants de les últimes dècades del nostre AE Prat. El primer ascens a Segona B i més de 400 partits defensant la samarreta potablava. Sorgit de la Terlenka, va ser tres vegades el porter menys golejat de la categoria on jugava. Després de deixar el futbol just després de la Pandèmia va tornar al Prat per entrenar els porters de la base i ara ha fet el salt a un equip semi professional com és el Badalona Futur de 2ª RFEF en el que desenvolupa les mateixes funcions.

Benvingut Toni Teixeira a casa teva

D’entrada et pregunto. 401 partit amb la samarreta de l’AE Prat. Moltes vivències, experiències, alegries, decepcions... Quan tens un moment per relaxar-te i pensar, i pensar en la teva etapa a l’AE Prat, què és el primer que et ve al cap?

Sensació d’haver fet una mica més d’una dècada al club, perquè al final l’AE Prat sempre havia estat lluitant per ser un equip que pogués competir a Tercera Divisió. Jo com a aficionat i pratenc ho vivia; temporades a Preferent a Primera Catalana... Es va crear una bona base,després de pujar a Tercera i baixar a Primera Catalana. Es va tornar a pujar en la temporada del primer Zamora i llavors sí que vam tenir una estabilitat bona a Tercera i vam assolir el que no s’havia aconseguit mai que era pujar a Segona B. El resum seria això, aquell grup de jugadors de fa unes temporades vam fer història al club.

I tot això Toni, tots aquests números, en una posició com la de porter, en la que o jugues o no jugues. Sempre es diu que els porters són una mica especials. No sé si està d’acord o no?

Al final especials som. Et desmarques de totes les altres posicions. Primer perquè vestim diferent, actues per evitar gols mentre l’equip juga per marcar. Ara el futbol ha evolucionat molt i els porters ja formem part també del futbol ofensiu però històricament sempre ha sigut així. Al final, el fet que només pugui jugar un, et crea una personalitat diferent, amb més caràcter i crec que això és el que ens fa especial.

De seguida tornem a parlar de l’AE Prat però deixa que et pregunti ara per l’etapa personal i professional. Ara que ho veus des de fora, com a entrenador de porters del Badalona Futur, t’ha canviat molt la visió de quan tu jugaves?

Estic en el procés del canvi. Al final han sigut molts anys com a jugador i porto molt poc com a entrenador. Aquest any sí que noto que estic en aquest procés de canvi. Al final estàs al vestidori a vegades haig de pensar... Carai que ja no m’assec aquí. Estic vivint aquest procés de deixar de ser porter però amb tot el coneixement per a poder ajudar als nois que ara estan sota els pals.

En un equip semi professional com l’AE Prat o el Badalona Futur la teva relació amb el porter és més de donar informació o consells però sempre enfocat en el següent partit. Els dos anys que vas estar aquí com a entrenador de porters de la base, quin consell li donaria Toni Teixeira a un nen/a que acaba de començar i que vol ser porter?

El consell que li donaria seria el mateix que li puc donar a qualsevol jugador de la base, independentment que sigui porter o no. No sabem el nivell que tindrà, no sabem si voldrà seguir jugant a futbol, amb la qual cosa el consell és que ho gaudeixi. Ve tres cops a la setmana una hora i mitja, que és molt poc temps per alguna cosa que ens agrada molt. Ha de venir i marxar content a entrenar i en això influeix molt també l’entorn, com la família o l’entrenador. Si puc donar algun consell seria aquest, que ho gaudeixin i que aprenguin tots els valors que dona el futbol com el compromís, o ajudar al company que tinc al costat.

Tornem a la teva etapa aquí al Prat. Abans deies que tenies sensació d’haver fet història i jo et vull preguntar per un moment. Aquell que aconsegueixi treure un somriure al Toni Teixeira.

Home, el primer cop que ascendim a Segona B. Després quan jo marxo té la sort el club de tornar-ho a fer, però el primer cop sempre és especial perquè a més va ser al Sagnier i això sempre emporta bons records. N’hi ha molts més però potser aquest és el més especial per a mi, per a l’aficionat i el club.

Parlaves ara dels ascensos, i casualitat o no, les tres temporades que vas aconseguir ser el Zamora van ser tres ascensos. Això fa bona la dita ‘els atacs guanyen partits i les defenses Campionats?’

Està clar que l’equip que aconsegueix ser el menys golejat, normalment està a la zona alta i en moltes ocasions és el campió. No encaixar genera una estabilitat a l’equip perquè saps que com a mínim sumes un punt i en competicions com la 3a RFEF o la 2a RFEF, sumar sempre és important perquè a la mínima que estiguis encertat, guanyes el partit. No vull semblar super defensiu però sí que és cert que normalment el no encaixar és el que manté els equips a la part alta.

Anem acabant i no vull ficar-te en un compromís perquèn’has tingut molts al llarg de la teva etapa al Prat, però si et dic un companyi un entrenador que t’hagin marcat?

Un de sol no podré dir. Companys que m’hagin marcat hi ha varis. Al final va haver-hi un grup de jugadors que vam coincidir molts anys i que ens coneixíem dins i fora del camp i que ara encara tenim amistat com Rafa Murillo o Ignacio Rosillo... Hem crescut junts i són importants. Però si haig de dir alguns que em marquessin diré que seguramentels primers. Vaig arribar molt jove amb 19 anys, venia de la Terlenka i apareixo a un equip semi professional amb jugadors que alguns vivien d’això. Jugadors com Moreno, Pep Costa, un porter que era el meu ídol, em van donar consells i em van marcar el camí de com s’havien de fer les coses.

I pel que fa entrenadors, sí que es cert que al final aprens de tots. En els meus inicis, Manolo Márquez que el vaig viure durant tres etapes, el propi Pedro Dólera. Són dos bons entrenadors i que t’acaben marcant i que ara que jo estic com a entrenador, intento aplicar molts coneixements seus.

Suposo que com ex-jugador, ex-club i com a pratenc, segueixes a l’equip. Com l’estàs veient aquesta temporada?

Precisament aquest any se’m fa molt difícil poder compaginar la meva feina al Badalona Futur amb el Prat per tema horaris. L’any passat sí que a l'entrenar a la base, podia venir sempre que volia. Aquest any el segueixo per ràdio o xarxes. Crec que és una temporada complicada perquè es va canviar de categoria, la plantilla i cos tècnic han canviat i estem en aquest procés. Crec que les segones voltes sempre són difícils però veig que la tendència de l’equip és bona, i espero que tinguem un punt de sort sempre necessari per sentenciar partits i mantenir-nos a la zona alta.

Et faig ja l’última aprofitant que parlaves ara dels canvis i de la nova filosofia del club. Tu potser no vas viure el canvi del tot a nivell de metodologia però et volia preguntar per la importància que té dins d’un club tenir un propi ADN i que des de la base al primer equip es cregui en el que es fa i tothom intenti jugar igual.

Jo crec que és important, sobretot per a la continuïtat de formació del jugador que cada any es trobi la mateixa manera de treballar. El fet de no canviar tant és important, si a sobre arribes al primer equip i continuen amb la mateixa filosofia crec que al final això ha d’acabar donant fruits. Sí que és cert que estem en una època que hi ha molts canvis al futbol base en general de tots els clubs, canvis d’equips de jugadors... i això crea una inestabilitat, però si el club té clar el seu ADN i aconsegueix que els seus futbolistes més joves es diverteixin serà molt important.  

Moltes gràcies pel teu temps Toni i pots venir al Sagnier sempre que vulguis.