Toni Texeira: “Ho dec tot als meus pares, ells gaudeixen i pateixen més que jo”

12/05/2017
Compartir:  Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir en Google+Compartir por correoCompartir en PinterestCompartir en Whatsapp
Toni Texeira: “Ho dec tot als meus pares, ells gaudeixen i pateixen més que jo”

Entrevistem el porter i capità del primer equip de l’AE Prat, que deixarà l’entitat a final de curs després de dotze temporades defensant l’escut potablava. Toni Texeira ens explica com se sent a hores d’ara i ens confessa debilitats i anècdotes de la seva llarga carrera esportiva. Moltes gràcies per tot!

-Fa dues setmanes vas anunciar que marxaràs a final de curs, quines són les teves sensacions a hores d’ara?
“Tal com vaig comunicar, la decisió ja feia mesos que estava presa i el dia de fer-ho oficial per mi va suposar una alliberació, treure’m de sobre un petit pes. Aquestes dues últimes setmanes, però, han estat una mica estranyes, amb tothom preguntant-me per què me’n vaig, alguns qüestionant si era el millor moment per dir-ho tenint en compte que ens estàvem jugant el descens... Han estat unes sensacions que fins ara no havia viscut i que no han estat fàcils de digerir.”
 
-Diumenge passat, en acabar el partit, vas rebre el caliu del Sagnier mentre alhora l’equip baixava a Tercera. Què vas sentir en aquell moment?
“Doncs vaig viure un sentiment doblement trist. Trist per perdre una categoria per la qual vam lluitar molt i trist per perdre una afició que durant aquests anys m’ha demostrat molt d’afecte. No sé si és un comiat per sempre, però de moment m’acomiado de la família de l’Associació Esportiva Prat amb tristor, i esperant veure les coses amb més claredat i positivitat d’aquí a un temps.”
 
-Com a porter i capità, com valores la temporada de l’equip? Què ha pogut fallar per no aconseguir la permanència?
“El balanç del curs no pot ser positiu, és clar, perquè no s’ha aconseguir l’objectiu de la salvació. Vam començar bastant bé, però la segona volta del campionat ha estat molt dura per a nosaltres. Probablement no sóc la persona més adient per analitzar en què hem fallat, tot i que sóc conscient que hem comès errades setmana rere setmana que no ens han permès arribar als 44-45 punts que es necessiten per mantenir la categoria.”
 
-En el tram final de lliga, el Prat ha vist com li han expulsat set jugadors en els darrers cinc partits, i amb algunes sancions molt llargues. Com valores el tracte per part dels àrbitres?
“La recta final del campionat ha estat molt complicada en aquest sentit. Quan estàs en una categoria en què no ets un club important, reps un tracte més dolent per part dels àrbitres, de la mateixa manera que hem rebut un tracte més bo sent un equip potent de Tercera. Aquest sentiment d’injustícia, barrejat amb el fet d’estar-nos-ho jugant tot i d’anar al límit de forces, ha fet que hàgim comès algun error puntual que ens ha costat car en expulsions. Amb les sancions sí que estem molestos, perquè considerem que han estat desproporcionades i injustes.”
 
-En l’aspecte esportiu, quin repte tens al davant? Quin tipus d’equip i en quina categoria t’agradaria jugar?
“Vull jugar en un equip que valori el meu nivell, que mostri ganes de fitxar-me i que alhora em permeti compaginar els entrenaments amb la feina, com he fet sempre aquí al Prat. En aquest sentit, continuar a Segona Divisió B pot ser complicat, però ja veurem. Sobretot tinc ganes d’iniciar una etapa nova amb il·lusió.”
 
(foto: Oscar Yeste)

12 anys en 10 preguntes
 
1-Quin és el millor davanter que has tingut davant?
“Els dos últims anys que ha signat Boris Garrós, el curs passat a Tercera i aquest a Segona B, han estat genials i ha marcat diferències respecte a altres davanters. És amic meu i al Prat el coneixem bé de la seva etapa com a potablava, i considero que la xifra de gols que ha aconseguit en aquests dos anys està a l’abast de molt pocs. Boris Garrós està sent el davanter en majúscules del futbol català dels últims anys, però també n’hi ha d’altres que m’han complicat la vida. Carlos Martínez té un idil·li amb el gol i quan té una pilota franca te la fica a dins, com també Enric Gallego. Amb tots tres he coincidit a la selecció catalana i com a rivals al Prat, i sempre que m’enfronto a ells se’m genera un repte personal.”
 
2-Amb quin defensa t’has sentit més segur?
“Aquest el tinc molt clar. Per la quantitat d’anys que hem estat junts i pel nivell que va demostrar al Prat, Rafa Murillo és el central que m’ha donat més seguretat. Ell confiava molt en mi i jo molt en ell, i amb una mirada ja ens enteníem. Suposo que en això té molt a veure l’experiència com a companys, el fet d’haver compartit nou temporades. Els porters i els centrals hem de prendre decisions molt importants en dècimes de segons i per això és capital entendre’s bé.”
 
3- Quin estadi t’ha causat més respecte?
“Per bonic, per gran i pel context, el Carlos Tartiere d’Oviedo. Allà vam jugar l’any 2012 la segona eliminatòria de la Copa del Rei i sobretot en la pròrroga i en la tenda de penals vam notar molt la pressió del públic, tot i que vam acabar passant ronda.”
 
4- Quin consell de futbol t’ha quedat més gravat?
“Realment no em puc quedar amb un en concret. A mi m’agrada molt parlar amb la gent i m’agrada molt escoltar, sobretot ho feia quan era més jove. En aquest sentit, en els meus primers anys a l’AE Prat vaig tenir grans consellers: Pep Costa, Moreno, Jordi Parralejo... Eren jugadors veterans que tenien interès a ajudar els joves, sobretot a aquells que mostràvem ambició i ganes d’aprendre. Em van ensenyar a tenir més paciència i a valorar que els errors formen part de la formació.”
 
5- Quin moment t’ha fet sentir realment capità?
“Va ser en el partit de Copa del Rei al Municipal Sagnier contra el Llagostera, que era el definitiu per jugar contra un equip gran de Primera si passàvem. El guió del partit va ser molt dolorós: ens vam posar per davant en la pròrroga (2-1) i ens van remuntar en els instants finals (2-3). Amb el xiulet final, els meus companys es van estirar a terra, plorant decebuts o lamentant-se de ràbia, i jo en aquell moment vaig adonar-me que davant teníem un equip que havia aconseguit una gran fita i que calia felicitar-lo. Vaig saludar un per un els jugadors i els membres del cos tècnic del Llagostera i vaig animar els meus companys. En aquell moment, vaig sentir que representava un grup de futbolistes, un club, i que havia d’actuar en conseqüència.”



6- Quina ha estat la teva millor aturada?
“Recordo una aturada bona per l’acció i molt important pel moment. Va ser l’any 2012 en el partit contra el Sanluqueño, en la tornada del play-off de campions per pujar a Segona Divisió B. Allà vam quedar 0-0 i aquí anàvem guanyant 1-0, amb un gol matiner d’Óscar Sierra. Va ser un servei llarg de banda, una prolongació i una rematada de cap des de molt a prop a la qual vaig reaccionar ràpidament. Si aquella pilota hagués entrat, ja ens col·locàvem 1-1, estant fora, i tot hauria estat més complicat. Per sort, vam poder marcar el 2-0 al final i vam certificar el primer ascens del Prat a Segona B.”
 
7- Quin ha estat el teu pitjor error sobre la gespa?

“Va ser en un partit de lliga de la temporada 2006-2007, al Sagnier contra el Reus. Ja anàvem perdent 0-2 o 0-3 i el central em va passar la pilota amb el peu perquè jo la controlés o la xutés amunt. Havia plogut, no vaig calcular bé i l’esfèrica va entrar directament a la porteria. No va ser un gol gaire transcendental pel marcador, però jo era jove, tenia el pes de la porteria, l’equip estava en la zona baixa de la taula... Em vaig passar tot la tarda plorant a casa, però uns dies després el Pep Costa em va animar dient-me que són coses que passen i que l’important és millorar.”
 
8- Quin gol del Prat has celebrat més?
“Doncs tornem al partit al Sagnier contra el Sanluqueño de la promoció per pujar a Segona Divisió B. Era el minut 88, estàvem patint bastant per mantenir l’avantatge i Óscar Sierra va segellar l’ascens amb un gol de cap en un córner (2-0). Recordo esclatar d’alegria i veure el públic envaint el camp quan encara quedava un minut i l’afegit. Per mi, va suposar l’alliberament final d’una lliga que havíem guanyat contra rivals molt forts. Després de tant anys al Prat, per fi aconseguíem l’ascens a la categoria de bronze.”
 
9- Quina és l’oferta més bona que has rebutjat per seguir al Prat?
“El temps en què vaig estar més temptat de marxar va ser el maig de 2014, quan es va confirmar el descens del Prat de Segona Divisió B a Tercera. Dos equips catalans de Segona B em van fer arribar bones ofertes per seguir en una categoria que realment és molt maca de jugar, amb clubs històrics, filials d’equips de Primera... Tot i això, vaig rebutjar l’oferiment perquè el meu objectiu era tornar a Segona Divisió B amb el Prat, i per sort ho vam aconseguir dos anys després.”
 
10- Qui és la persona que t’ha ajudat més durant aquests anys?
“Els pares. Ells són els que han estat sempre al meu costat, des que em vaig apuntar a jugar a futbol amb cinc anys fins ara. Valoro molt l’esforç que han fet per dur-me de l’escola al futbol, en els duels a fora de casa, compaginant-ho amb els partits del meu germà... Quan aconsegueixes fites importants, com lligues o ascensos, t’adones que ho has fet gràcies a ells, perquè gaudeixen i pateixen amb els meus partits més que jo. Els ho dec tot.”
Pol Cervera
 

 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat