Entrevista Manolo Anguas: “No hi ha cap porter de Primera amb el joc de peus de Toni Texeira”

04/10/2016
Compartir:  Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir en Google+Compartir por correoCompartir en PinterestCompartir en Whatsapp
Entrevista Manolo Anguas: “No hi ha cap porter de Primera amb el joc de peus de Toni Texeira”

El primer equip de l’AE Prat s’ha plantat a la jornada 7 del campionat de Segona Divisió B ocupant la novena plaça de la taula, amb 10 punts, i havent rebut tan sols un gol en els últims sis enfrontaments. Entrevistem Manolo Anguas, entrenador de porters de l’AE Prat, perquè ens valori el moment del conjunt i la seva obtenció del carnet d’entrenador de porters UEFA, el màxim reconeixement en aquest àmbit.


-Aquest diumenge el primer equip va aconseguir la segona victòria del curs i s’ha situat novè a la taula amb 10 punts. Com valores l’inici de lliga?
“L’arrencada de temporada que estem fent és molt bona. Només hem rebut quatre gols en set jornades, i tres d’ells van ser en el debut al camp del València Mestalla (ara líder),de manera que ens estem mostrant com un equip molt sòlid i a poc a poc ens anem adaptant a la categoria. Malgrat tot, hem de ser conscients que som el Prat, que venim de Tercera i que no tenim l’estructura de club que tenen moltes entitats de Segona B, així que haurem d’esforçar-nos una mica més que els altres per aconseguir el nostre objectiu, que és la permanència.”
 
-Tal com comentes, la fermesa defensiva està sent una de les claus de l’equip. Com s’aconsegueix?
“Doncs treballant en bloc. El davanter centre és el primer defensa de l’equip i el porter és el primer atacant. Si redueixes a la línia defensiva i al porter la responsabilitat d’evitar els gols de l’equip contrari, el més probable és que no tinguis èxit; en canvi, si el conjunt actua com una sola peça es converteix en un entramat difícil de superar. I això no té perquè limitar-te després en atac; cal buscar els mecanismes adequats per defensar bé en bloc i després saber sortir amb la pilota per generar perill a l’àrea rival.”


 
-Respecte a l’anterior etapa a Segona B, quines semblances i diferències veus?
“En general, veig més semblances que diferències. El Prat d’Agustín Vacas va assolir l’ascens a la categoria de bronze en gran part gràcies als excel·lents registres defensius, i va començar amb bon peu el camí per Segona B perquè encaixava poques dianes, amb la idea de mantenir la pilota lluny de la nostra àrea i d’esperar a disposar d’alguna ocasió de gol. Aquests resultats s’aconsegueixen a partir de la intensitat en el joc i el compromís amb l’equip, tant en els partits com en els entrenaments. L’època de Pepe Delgado va ser una mica diferent, ja que va proposar un futbol més alegre i de combinació, amb el qual ens hauríem salvat segur si la lliga hagués durat una mica més.”
 
-Toni Texeira és a hores d’ara Zamora de tota la Segona Divisió B amb un coeficient de 0,17 gols encaixats per partit. Quines qualitats té el porter pratenc?
“Probablement no trobaràs cap porter de Primera, Segona ni Segona B que tingui el joc de peus que té el Toni, aprofitant l’error que va cometre Ter Stegen diumenge al camp del Celta. El Toni té la capacitat de colpejar la pilota igual de bé amb la cama esquerra i la dreta, en passades en curt i en llarg, i això genera molta seguretat a la defensa i ofereix la possibilitat de sortir amb l’esfèrica controlada des de darrere. D’altra banda, és un autèntic símbol del club i de la ciutat. El fet de sentir que la grada coreja sovint el seu nom i de lluir el braçalet en cada partit el fa guanyar en confiança i seguretat en les seves accions. Pel que fa al Sergio, és un porter jove que ha de continuar treballant per guanyar-se el lloc, com ja va fer  a València en el primer partit de lliga. És agressiu en les sortides, potent en el salt i crec que en el futur serà encara millor.”


 
-Amb el Toni has compartit (de moment) vuit anys treballant braç a braç a l’AE Prat. Quina relació tens amb ell?
“Molt bona. Ens coneixem perfectament i ens entenem molt bé a l’hora de treballar. Com a entrenador que sóc, algun cop he hagut de dir-li alguna cosa que no li ha agradat, però en general ell sent l’ofici de futbolista amb molta professionalitat i rigor, i sempre sap com ha d’actuar. Fora del terreny de joc, hem compartit milers de coca-coles i ens portem molt bé.”
 
-Com es la feina d’entrenador de porters? Com s’entén dins del grup?
“En primer lloc, cal partir del punt que els porters són especials per moltes coses. Vesteixen de manera diferent a la resta de futbolistes, el reglament els permet tocar la pilota amb la mà dins l’àrea, pateixen més que ningú la seva pròpia crítica i la dels altres quan l’equip rep un gol... Per tot això els porters han de ser persones amb caràcter. En la preparació, ens hem d’adaptar a l’espai de què disposem per fer els exercicis i en funció de la setmana en què ens trobem fem un treball específic o un altre. Després hi ha la feina de connectar els entrenaments dels porters amb els del conjunt, perquè en el fons són una part més del bloc.”
 
-A més a més del primer equip, treballes amb diversos equips del futbol base. Quines diferències hi trobes?
“Els porters del primer equip són jugadors amb una certa trajectòria, que ja tenen una identitat formada, amb les seves virtuts i els seus defectes, i es tracta d’anar polint detalls perquè puguin rendir millor en els partits. En canvi, amb els porters del futbol base fem una formació més global. Els nens i nenes es troben en ple desenvolupament i poden adquirir conceptes de manera molt més ràpida, sobretot fins a infantils, i això permet treballar els aspectes tècnics del porter, de manera molt analítica, per després passar a una tasca més global amb situacions fisicotàctiques en funció de l’edat. També és important tenir en compte que els jugadors del futbol base primer de tot han de passar-s’ho bé i gaudir, mentre que la feina amb el primer equip és més seriosa i exigent.”


 
-El curs passat vas obtenir el carnet d’entrenador de porters UEFA. Com va funcionar la formació?
“La veritat és que va suposar força sacrifici, ja que les sessions eren a la Ciutat Esportiva de Las Rozas, a Madrid, i tenien lloc cada dos dimarts de 10 a 19 h. Després d’uns mesos d’aprenentatge i d’algunes pràctiques avaluables, vam obtenir el carnet d’entrenador de porters de la Reial Federació Espanyola de Futbol. I amb unes classes més, vam aconseguir el carnet d’entrenador de porters UEFA, que és el màxim títol en aquest àmbit i que et permet exercir en qualsevol equip del món, de qualsevol categoria. L’experiència va ser increïble, ja que vaig tenir contacte amb porters històrics del futbol espanyol, i l’única cosa de què em penedeixo és de no haver-ho fet abans.”
 
-Abans de ser entrenador, vas ser porter. Què recordes d’aquella època?

“Doncs vaig formar part de l’època daurada del Levante Las Planas, l’equip del meu barri. Vam partir de segona regional i vam aconseguir dos ascensos amb molts pocs recursos i sense tenir a priori jugadors de qualitat. Ens vam quedar a un pas de jugar a Tercera Divisió.”
 
-I per acabar, quin consell donaries als porters del món?
“Que aturin les pilotes que van dins i que no es fiquin dins les que van fora. No, sobretot que treballin molt, ja que la clau de l’èxit es troba en la millora del dia a dia.”
 
Pol Cervera

 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat