Dani Contreras: “Amb el Pedro ens vam conèixer picant-nos com a rivals”

13/02/2018
Compartir:  Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir en Google+Compartir por correoCompartir en PinterestCompartir en Whatsapp
Dani Contreras: “Amb el Pedro ens vam conèixer picant-nos com a rivals”

Entrevistem Dani Contreras Cabado, segon entrenador del primer equip de l’AE Prat. Nascut a Barcelona fa 40 anys, ara viu a Esplugues amb la seva dona i la seva filla i compagina la feina al club amb la d’entrenador personal.

A més a més de l’AE Prat, en què treballes?
D’entrenador personal, sobretot als matins entre setmana. Treballo com a autònom amb particulars i de vegades en algun centre o gimnàs, sempre en tasques relacionades amb la preparació física. En aquest sentit, m’ho puc compaginar bé amb el futbol, ja que per exemple, quan jugàvem a Segona B i tornàvem d’Alacant a les sis de la matinada, podia muntar-m’ho per no treballar dilluns al matí.
 
I pel que fa a la vida familiar?
Visc a Esplugues de Llobregat amb la meva parella i la meva filla, que la setmana que ve farà sis anys. La meva dona ja està acostumada al ritme que portem d’entrenaments, partits, viatges... Entén la meva situació i ve al Sagnier bastant sovint. I a la nena encara no l’he portat a cap partit, tot i que sí a la celebració de l’ascens de fa dos anys. Encara és petita; anem a jugar al parc i de moment el futbol el deixem de banda.
 
Vas ser futbolista?
Sí, vaig jugar fins a la Regional Preferent d’abans, és a dir, la Primera Catalana d’ara. Vaig estar a l’Hospitalet, l’Horta, el Santa Eulàlia, el Pubilla Casas... De fet, amb el Pedro ens vam conèixer picant-nos com a rivals al terreny de joc. Ell era un davanter al qual li agradava barallar-se i jo era central i també m’anava la marxa.
 
Com vas començar com a entrenador?

Quan era juvenil i competia a Lliga Nacional amb el Can Vidalet, ja vaig començar a portar un equip d’infantils del club. Després vaig deixar el futbol durant una temporada, en què vaig viure a Anglaterra i Austràlia, i a la tornada vaig començar els cursos d’entrenador i va sorgir l’oportunitat de dirigir el filial del Marianao Poblet, on el Pedro estava com a míster del primer equip. I després ja ve l’Europa i el Prat.

Com comenceu a treballar junts amb el Pedro?
El primer dia del curs d’entrenador, quan encara no havíem coincidit al Marianao Poblet, ens vam reconèixer d’haver jugat un contra l’altre i vam començar a fer bona relació, juntament amb Xavi Roca, Rubén Martínez (el segon d’Oscar Garcia) i altres. Allà es va iniciar l’amistat amb el Pedro i vam començar a treballar colze amb colze quan ell em va cridar per anar a l’Europa. El primer any vaig estar fent tasques de scouting i d’anàlisi i el segon ja em vaig incorporar com a segon entrenador.
 
(foto: CE Europa)

Ara al Prat, quines són les funcions específiques que tens com a segon entrenador?
Amb el Pedro, ja des d’un inici i després de moltes converses de futbol, ens vam dividir la defensa i l’atac, d’alguna manera. Jo sempre he treballat més amb la línia de quatre de darrere i amb el pivot, i en aquest sentit m’encarrego de preparar amb més atenció el que han de fer o el que es poden trobar en els partits.
 
O sigui, si ens marquen molts gols és culpa teva i si no en marquem gaires és culpa del Pedro?
No, no, aquí defensem tots i ataquem tots. De fet, si en alguna cosa es caracteritzen els nostre equips és que des del davanter centre fins al porter es treballa molt en bloc i per al bé de l’equip, i per això tenim conjunts sòlids. Tot i això, sovint cal parar atenció a qüestions específiques d’una línia que no es poden treballar amb tothom.
 
De vegades hi ha la sensació que els segons entrenadors són més calmats, més estrategs. És així en el teu cas?

No, jo sóc bastant de sang calenta, com també ho és el Pedro. I el tema de l’estratègia i els automatismes el portem entre els dos. Potser sí que durant els partits ell està més nerviós, perquè està en primera línia, donant indicacions i animant els jugadors, i jo tinc la possibilitat d’analitzar-ho tot des d’una visió més global. D’altra banda, jo m’encarrego de mirar el vídeo del nostre partit el mateix dia a la tarda o a la nit i així dilluns poder comentar amb ell el que he vist. I ell se centra més en l’anàlisi del proper rival, juntament amb l’Andrés Bretones, que es qui ens fa els vídeos.

Amb tot creus que calen unes aptituds concretes per ser segon entrenador?
El factor clau per ser un bon segon entrenador és tenir confiança i lleialtat cap al primer entrenador. Hi ha detalls i plantejaments en què el Pedro i jo no estem d’acord, i això és una cosa positiva perquè ens fa créixer com a entrenadors, posar en dubte el que sabem i buscar solucions. Però això sempre ho hem de fer entre nosaltres. Jo mai he anat i mai aniré a un jugador a dir-li: “El Pedro s’ha equivocat no posant-te avui de titular.” Seria un gest per anar al carrer. Ell em cedeix l’espai per opinar i de vegades em fa cas, i en altres ocasions em cedeix l’espai però després fa el que ell creu. El bon funcionament està en la lleialtat, en reconèixer la jerarquia que hi ha i en no comptar de quin són els encerts i de qui són els errors.
 
En un futur vols ser primer entrenador?
Sí. Quan tu treballes d’entrenador, vols ser primer entrenador. A mi no em fa cap mal ser segon tècnic ni estar a l’ombra, perquè sé que la meva feina té un reconeixement, sobretot dins del vestidor. El Pedro sempre m’ha escoltat molt i això em fa sentir important. Els primers entrenadors viuen situacions com a cares visibles de l’equip que jo encara no he treballat i que poden ser dures (en males dinàmiques de resultats, per exemple),però en general crec que és més fàcil adaptar-se de segon a primer que al revés. Segurament al Pedro li costaria més fer de segon en un equip.
 
(foto: Svetlana Akimova)
 
9 preguntes flaix
 
1- L’experiència d’un veterà o la descaradura d’un jove?
Depèn de la posició. En la línia defensiva considero que l’experiència és molt important, mentre que en atac te la pots jugar amb un jugador més jove. Tenim l’exemple del Toni Larrosa, que té només 20 anys. A dalt pot arriscar i provar coses, i en canvi al darrere no ho podria fer.
 
2- Cinc defenses o quatre davanters?
Potser posaria abans quatre davanters, tot i que si es tractés de tres centrals i dos laterals molt ofensius, podria optar pels cinc defenses.
 
3- Els córners (o faltes laterals),centrats de dins cap a fora o de fora cap a dins?
Aquest un factor que depèn molt de com defensa les jugades d’estratègia l’equip rival: si fa marcatge zonal o a l’home o mixt... També en funció de si col·loquen la línia més a prop del porter o deixen més espai. I, òbviament, de quins llançadors tens, de si tens sobre el camp algun esquerrà o no.
 
4- En jugades ofensives, centrada des de la banda o passada interior?
Centrada des de la banda. Una cosa és el futbol que es veu per la televisió i l’altre el de Tercera. Aquí els camps són més petits i costa trobar espais per a les passades interiors. A més a més, una pèrdua en banda no penalitza tant com una pèrdua per dins.
 
5- Pel que has viscut, Segona B o Tercera?
L’any passat a Segona B va ser molt especial. És cert que hi havia molt diferència amb alguns rivals (amb el Barça B, per exemple),però et trobes amb millors estadis, millors jugadors, millors entrenadors... i aprens més coses. La Tercera ens la coneixem més i en tenim molt bons records, però em quedo amb el nivell de la Segona B.
 
6- Jordi Alba o Sergi Roberto?
Com a lateral, Jordi Alba. Primer, perquè jo sóc esquerrà i, després, perquè crec que, tot i que ho està fent molt bé, Sergi Roberto no està jugant en la seva posició específica i pot patir en partits grans. Jordi Alba, sense ser un especialista darrera, sap corregir i té més característiques de defensa.
 
7- Isco o Asensio?
M’agrada més Isco. És un jugador irregular, però té molta qualitat. Asensio és un tros de jugador i està demostrant moltes coses, però em quedo amb Isco.
 
8 -Situació de victòria 1-0 a casa al minut 65 i jugada del rival. Preferiries: a) cometre falta a la frontal i vermella per al teu central, o b) cometre penal i groga per al teu central?
Penal i groga. Encara queden 25 minuts de partit i en inferioritat seria complicat aguantar. Mentre que si t’empaten, jugant a casa tens temps de marcar el gol de la victòria. Al minut 85 sí que me la jugaria a falta i vermella, però no al 65.
 
9- En l’anada d’una eliminatòria de play-off empates 0-0, tornada a casa o fora?
Aquesta és complicada. D’entrada sembla que jugar la tornada a casa és avantatjós, però tal com està el futbol ara mateix jo escolliria l’opció d’empatar sense gols a casa i anar a jugar a fora. Si marques fora tens molt guanyat, i també pots tenir a favor el temps extra de la pròrroga.
 
foto inicial: Oscar Yeste
entrevista: Pol Cervera

 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat