El
Prat sorprèn el rival i s'avança
L'inici
del partit ja feia presagiar que els visitants arribaven a Reus disposats
a posar les coses molt difícils a l'esquadra de Ramon Maria
Calderé. Joc ràpid i agressiu, sentit de l'anticipació
al mig camp i ràpides contres molt ben portades van ser les
armes principals d'un Prat que cada cop creia més en la sorpresa.
La primera de les bones combinacions d'atac entre Cirio i Miguel Rubio
l'acabava desviant a corner Ángel. El porter valencià
del Reus faria una sortida defectuosa en el servei de cantonada i
Cirio era a punt d'aprofitar-se'n al límit de l'àrea
petita (12'), en una pilota que la defensa local va treure in extremis.
Un minut després, el gol: una altra gran combinació
entre Cirio i Miguel Rubio era centrada per aquest darrer i l'impulsava
Ramon Giró al fons de la porteria. Jugada de tiralínies
que valia el 0-1, premiant la major iniciativa visitant.
Primera
part amb una sola taca negra
Els
atacs roig-i-negres no van abundar en el primer temps. S'esperava
una reacció contundent dels locals, però el primer xut
entre els tres pals dels del Baix Camp no arribaria fins el minut
23, en un llançament de falta de Pallarès, blocat per
Toni. Poc després, l'extrem dret Masqué, rematant massa
creuat amb el cap un centre des de l'esquerra al 26, crearia el primer
-ui- de la parròquia local. Però el Prat no s'acobardia
i seguia a la seva, amb ràpids contracops i atreviment a dalt,
que van portar al vallenc Giró a tenir opció d'ampliar
la diferència a la mitja hora, en una altra rematada dins l'àrea
a la sortida d'un córner, però Ángel, sota els
pals, treia una pilota que portava de nou el camí del gol.
El Reus ho intentaria en accions esporàdiques, com una acció
individual d'Enric Pi, salvada magistralment per Toni (35') i després
per Giró, a rematada posterior de Yangüela. Semblava una
jugada aïllada enmig d'un primer temps en què els pota
blava ho estaven fent tot bé: gran treball defensiu, anticipació
al mig del camp, rapidesa i fluïdesa a dalt...però momentàniament
aquestes grans sensacions es frenarien en sec amb l'empat, tres minuts
abans del descans. Una acció desafortunada de Toni, que no
blocava al límit de la petita un remat de cap poc potent d'Enric
Pi, acabava amb la pilota al fons de la porteria. Únic però
d'una gran primer part.
El
Reus surt fort
La
dinàmica semblava canviar per moments a l'inici de la segona
part. El Reus va començar a tirar del carro amb un remat de
cap de Manolo, lleugerament alt (2'), una rosca de Pallarès
ben treta en estirada per part de Toni (5'), i una falta de Duran,
en què el porter pratenc tornava a salvar la papereta (13').
Poc a poc, el Prat va tornar a recuperar el ritme imprès en
la primera part i tornaria a amenaçar la porta d'Angel en una
bona combinació entre Álex Pérez i Rubio, amb
remat de cap massa creuat del primer sol a l'àrea (17'). Després
d'un xut molt ajustat al pal del davanter local Manolo, arribaria
l'1-2, també a la contra: Palet, que feia pocs minuts havia
entrat al terreny de joc, guanyava l'esquena a Taranilla, s'internava
i servia un centre perfecte a Miguel Rubio, que tornava a marcar dins
l'àrea petita (28').
Patiment...i
final feliç
Era
evident que el Reus havia de cremar les naus, i el tècnic local
va haver de sacrificar defenses en els canvis. Una modificació
en el guió que, en la roda de premsa posterior, Calderé
exposaria com a raó per no donar entrada al mediàtic
davanter David Eto'o, germà del golejador blau-grana. El darrer
quart d'hora va ser etern, amb els roig-i-negres bombejant pilotes
a l'àrea. D'una acció d'aquestes característiques
arribaria l'oportunitat més clara: una rematada de cap de Yangüela
que s'estavellava al pal, a onze minuts del final. La defensa pota
blava va haver d'emplear-se a fons per salvar el constant perill en
el joc aeri dels de Calderé, i buscava aprofitar alguna contra
per consumar la sorpresa. Després de sis minuts de descompte,
el xiulet final servia als blanc-i-blaus per consumar una victòria
de prestigi allà on mai havien guanyat a la lliga. Va ser el
final feliç d'un gran partit, en què David havia pogut
contra Goliath.
