Guanyar
a la Devesa, el terreny de joc de la Rapitenca, no és fàcil.
I més tenint en compte en la situació en la que el conjunt
local afrontava el partit. Vuit jornades de lliga disputades i, fins
el moment, no sabia el què significava sumar tres punts en
un matx. Per tant, el Prat s’enfrontava a un animal, buscant
el símil caçador, que ha rebut massa trets, es resisteix
a morir i es veu capaç de revifar en qualsevol moment.
Sota
una pluja contínua, a estones minsa, a d’altres intensa,
el partit començava amb aquells instants de tempteig entre
ambdòs conjunts. Uns primers compassos que deixaven sense intervenir
els dos porters i focalitzaven l’atenció del joc en la
línia de mitjos. El Prat obria joc per les bandes, tot i que
l’aigua entollava l’esfèrica i feia alentir el
ritme habitual de la mateixa.
Gol
en pròpia porta i reacció immediata
Poc
després del primer quart d’hora, una innocent centrada
des de la banda dreta de la Rapitenca era rebutjada, de forma desafortunada,
per Xavi Valls, que col•locava la pilota al fons de la xarxa.
La Rapitenca, sense arribar a la porteria de Toni, aconseguia avançar-se
al marcador.
Sota la intensa pluja, el Prat es veia abocat a buscar una remuntada
que permetès somiar amb tornar amb els tres punts. La reacció
no es feia esperar. Xavi Garcia feia una sensacional passada entre
línies de la defensa rapitenca, i Sergio Cirio, amb velocitat
i fregant el fora de joc, aconseguia superar Jordi i fer el gol de
l’empat. S’estrenava l’ariet aquesta temporada i
amb la samarreta del Prat. Un gol que servia per trencar el malefici
de dues jornades seguides sense fer un gol.
Un Prat crescut es feia amo del control de la pilota i arribava de
forma perillosa a l’àrea local. Fins i tot es podia haver
avançat al marcador si el col•legiat del partit hagués
donat com a gol una pilota que va sobrepassar clarament la línia
després d’una jugada d’embolic que rematava Rafa
Murillo. Abans de la finalització de la primera meitat, i amb
el terreny de joc a estones impracticable, la Rapitenca tenia l’ocasió
de poder marcar però Toni desbaratava qualsevol intent d’apropament
local.
Plouen
gols
La
pluja es calmava amb l’inici de la segona meitat. I era el moment
per a que el Prat prenés el comandament del partit i anés
decididament per la victòria. Sergio Cirio tornava a marcar.
Aquesta vegada encarava Jordi, el driblava i rematava l’esfèrica
al fons de la xarxa tot i l’intent de dos defensors locals per
evitar-ho. El Prat agafava avantatge no només al marcador sinó
també psicològicament. Només un minut més
tard, Jaime Fuentes tenia l’oportunitat de sentenciar, però
la vaselina s’estavellava al travesser de la porteria local.
Els canvis locals motivaven que La Rapitenca s’acostès
a l’àrea pratenca, amb certs moments de nerviosisme.
Nervis que desapareixien amb un golàs transformat per Jaime
després d’un llançament lliure indirecte, i que
feia espantar fantasmes.
Tres
punts que serveixen per agafar moral de cara als propers compromisos
del Prat amb equips de la zona alta: Manlleu, Reus i Espanyol B.
