La
lesió de Lara, primer contratemps visitant
Joc
intens a la Feixa Llarga, en una gèlida nit que va començar
amb el sentit minut de silenci per la mort dijous passat del cadet
hospitalenc i ex pratenc José Duran. La iniciativa va anar
a càrrec dels locals, però amb el pas dels minuts, el
Prat va anar trobant-se cada cop més còmode sobre el
camp. Una topada a la part davantera del peu provocava la lesió
del mitja punta Javi Lara, que havia de deixar en terreny de joc sent
substituït per un Ezquerra gairebé inèdit aquesta
temporada. Lara es perdrà quasi amb tota probabilitat el partit
de diumenge com també Comas i Ernest, que van acabar tocats
el partit.
Comença a arribar el perill a les àrees
Superat
el contratemps, les oportunitats van trigar a arribar: David Andreu
tindria la primera en una rematada de cap alta, per sobre del travesser
(23'). Aquesta ocasió va encetar uns minuts d'oportunitats
en ambdós bàndols. Miguel Rubio feia el primer xut a
porta al 24, i Toni salvava magistralment un xut de Montero dins l'àrea
al 29. El principal perill visitant, Sergio Cirio, va poder marcar
a la mitja hora en rebre un passi en profunditat i regatejar Craviotto,
però el xut era desviat en el darrer moment. Edu, entrant bé
per la dreta, podria marcar pels de Julià García al
minut 39, però el seu llançament ajustat al pal curt
dins l'àrea, lliure de marca, sortia fora fregant el pal. L'intercanvi
de cops del primer temps l'acabaria una bona acció pratenca
per la dreta: Omar centra des de la línia de fons i fa el passi
de la mort a Palet, però la defensa local desvia en l'últim
instant quan l'extrem era a punt de rematar. Abans del final del primer
temps, l'esprintada de la nit la faria un gat que va envair el terreny
de joc per uns instants. Tot i produir-se en un dimarts 13, val a
dir que el felí no era de color negre.
Oportunitats
pels dos equips a la represa
A
la segona meitat es van definir millor els rols d'ambdós equips.
Els locals van tornar a agafar la iniciativa en la possessió
de la pilota i en l'atac, però el Prat va saber defensar a
la perfecció els intents locals i sortia en perilloses contres.
La sensació que els de Márquez podien fer mal la corroborava
als 2 minuts Palet, que rebia una gran assistència de Cirio
dins l'àrea i xutava creuat al límit de la petita, però
la pilota s'estavellava al pal ja superat Craviotto. La rèplica
arribaria a pilota aturada cinc minuts després, quan Dani Morales
rematava de cap al segon pal i Toni tornava a respondre amb una espectacular
estirada per enviar la pilota de nou a córner. Poc a poc, els
riberencs anaven intensificant la seva vocació ofensiva a la
recerca d'un gol que els donés la plena confiança que
no tenien. Pedro García va poder marcar al 19, però
de nou Toni blocava el xut entre els tres pals. Malgrat les arribades
hospitalenques, el Prat es defensava amb ordre i sabia canalitzar
des d'un pletòric mig del camp les sortides en contracop, cada
cop més perilloses. Cirio enviava fora llepant el travesser
un llançament de falta (23'), i ja en la recta final, a set
minuts per entrar en temps de descompte, es plantava fora l'àrea
davant un Craviotto que havia sortit a refusar, i el refús
de l'ex del Castelldefels anava als peus d'Álex Pérez
-que acabava de substituir Ezquerra-. El seu intent de superar la
sortida del porter acabava amb un control defensiu de Siscu.
Gran
ensurt en el descompte i empat final
Però
com tota bona pel.lícula de terror, faltava l'ensurt final.
En temps de descompte, l'excel.lent treball defensiu s'hauria pogut
anar en orris després d'una llarga jugada dins l'àrea,
una mitja volta de Montero i refús que queia als peus de Manel,
just al límit de la petita. El bot de la pilota va fer que
el migcampista, gairebé a porta buida, no pogués rematar
amb precissió i enviés el xut per sobre del travesser.
Moment de suor freda per la parròquia pratenca que va ser l'últim
moment compromès del partit: instants després, López
Quintana indicava el final de l'encontre. Bon punt en un partit que
s'hauria pogut guanyar en alguna contra, que s'hauria pogut perdre
al darrer sospir i que finalment s'empatava en un dels desplaçaments
més díficils -probablement el que més- de tota
la lliga.
