Aleix Dalmau: "Mai es pot perdre l'optimisme en una lesió com aquesta"

Compartir:  Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir en Google+Compartir por correoCompartir en PinterestCompartir en Whatsapp
Aleix Dalmau:

Entrevistem Aleix Dalmau, jugador del primer equip de l'AE Prat que acaba de rebre l'alta mèdica després d'estar tota la temporada fora. 

​Després de tant de temps fora, què es el primer que se’t passa pel cap ara?

Primer de tot acabar de recuperar-me bé perquè encara tinc algunes molèsties. Vull agafar confiança i sobre tot ritme, començar a estar a l’alçada dels meus companys. Vull sentir-me cada cop més còmode.

Quan fitxes i et lesiones de gravetat, què penses en aquell moment?

La veritat és que ha sigut bastant dur. Aquesta temporada justament vaig pensar en dedicar-me més al futbol i no tant a la feina, i just em passa això. Quan et passa et ve tot lo dolent al cap, però cada dia que passa et vas animant sol. Al principi és bastant dur, però cada cop que vas avançant, et vas animant. En un principi em van dir que no arribaria a final de temporada i, per sort, pot haver una oportunitat d’arribar.

Com definiries aquest temps de lesió?

Molt dur. Justament també vaig trencar-me l’altre genoll, però només el creuat. Aquest cop ha estat també l’extern i el menisc i ha estat molt més dur. No sé perquè però m’ha costat molt. He fet matí i tarda de recuperació, però crec que amb treball s’acaba sortint i al final si t’esforces, mires enrere i penses que el treball té la seva recompensa.

Quines persones t’han ajudat més en aquest temps?

Et podria dir que tothom, perquè tothom t’ofereix el que vulguis, però si que és una lesió on et sents molt sol. Vens a entrenar i veus els teus companys contents de fer el que més els hi agrada mentre entrenen, i tu arribes i no pots participar. Llavors et sents una mica sol en aquest sentit, t’aixeques, has d’anar al gimnàs sol, has d’inventar-te exercicis per trencar una mica la rutina. En aquells moments et sents molt sol, però en altres moments sempre sents el calor de la gent que et pregunta i t’anima.
​(foto: Oscar Yeste)

En quin moment canvies el xip per passar del pessimisme a l’optimisme?

L’optimisme sempre el tens. Sempre penses arribaré una mica abans del què em penso, l’optimisme mai el pots perdre. Però sincerament el principi va ser molt dur. Fins fa un mes, quan comences a tocar pilota i el genoll comença a respondre bé, si que veus el final molt a prop.

Dins del camp es pateix per aconseguir l’objectiu, però com es viu des de fora?

Es pateix el triple. La sensació d’estar fora és d’impotència, de ràbia. Saps que estant al camp pots ajudar, però estant a fora només pots animar. Ho veus bé, però costa per no poder ajudar i estàs molt més nerviós. Si ja sóc nerviós dins del camp, fora del camp ho passo el triple de malament.

Per acabar, l’objectiu d’aquí a final de temporada és jugar uns minuts?

Sí, la veritat és que des de que van operar-me van dir-me que descartés jugar aquest any ja que és una lesió complicada, però al final intentaré jugar. Queden tres jornades, tant de bo que féssim playoff i allà sí que podria estar perfectament. Esperem que la setmana que ve i l’altra pugui sortir la sorpresa i trobar-me bé per ajudar l’equip. 
​Entrevista: Oscar Yeste

 

 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat