Rubén Pérez: "El més important és veure només el següent partit"

Compartir:  Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir en Google+Compartir por correoCompartir en PinterestCompartir en Whatsapp
Rubén Pérez:

Entrevistem Rubén Pérez, entrenador del Juvenil A de l’AE Prat. El tècnic ens parla de la situació de l’equip a cinc jornades pel final de lliga.

A cinc jornades del final, esteu situats en posició d’ascens a Nacional. ¿ Podíeu esperar aquesta situació a principi de temporada?
La veritat és que no. Sobretot després de la ensopegada a Cornellà on vam perdre 6-0. El que teníem clar és que érem un equip que amb el pas del temps aniríem creixent i podíem fer-ho. La intenció era arribar a les últimes cinc jornades amb opcions d’ascendir. El que no esperàvem era arribar a aquestes alçades ocupant ja la plaça d’ascens a Nacional.

Els cinc rivals que resten són equips que s’estan jugant la permanència. ¿Què suposa aquest fer per vosaltres?
És un aspecte molt perillós perquè no és el mateix jugar-se la vida per no baixar que fer-ho per ascendir. A més, ens queden més partits fora de casa (tres) que al Sagnier (dos).  Aquest equip ha madurat bastant i tenim l’experiència de la primera volta als darreres cinc partits on ens vam deixar punts a casa davant l’Ascó i a Sant Carles de la Ràpita amb la Rapitenca. El més és important és veure només un partit. Nosaltres veiem Vilanova i no pensem en res més. Depenent de nosaltres mateixos, el que hem de fer és el nostre partit d’aquesta setmana i ja està.

A l’equip li va costar arrencat, sobretot a l’octubre amb un dolorós 6-0 davant el Cornellà. A la segona volta l’equip va poder plantar cara i aconseguir un meritori punt davant els verds al Sagnier. ¿Es pot arribar a aconseguir el primer lloc?
Sent sincers, no. Tots els que estem allà a dalt sabíem que en algun moment el Cornellà es dispararia. Ens treuen vuit punts, però encara que ens portessin cinc. No ho veiem factible.

Com definiries el vestidor?
El vestidor és un grup treballador al cent per cent, ple de gent humil que sap on està i coneix les seves limitacions. Han entès que la única manera per arribar fins aquí era treballar com un bloc des del principi. A l’inici va costar molt perquè no deixa de ser una plantilla renovada. Moltes baixes a final de temporada, fitxatges que han d’adaptar-se, gent que ve del Juvenil B i C, i fins i tot un altre jugador del Cadet A. En aquest sentit hem crescut molt. Estem encantats amb el grup perquè entrenem quatre dies a la setmana i mai me’n vaig cabrejat. Entrenen sempre com si fos l’últim partit per a ells.

Quines estan sent les claus d’aquesta bona temporada?
La clau de l’equip és saber que en la sortida de pilota tenim limitacions, treballar-ho i saber quan es pot jugar més o menys. Un altre punt fort és que som un bloc, tant defensivament com ofensivament. No tenim cap jugador que sigui capaç de guanyar un partit, sempre hem guanyat gràcies al treball de tot el col·lectiu. La estratègia ha estat un altre punt fort, tant en defensa com en atac hem tret petroli. De fet, el gol de Boza del cap de setmana passat arriba gràcies a una jugada a pilota aturada.

Jugadors com Boza ja han estat cridats per Dólera en entrenaments i partits. ¿Què suposa per vosaltres que Pedro pugi jugadors vostres? ¿Fins a quin punt és important l’ascens per intentar que el primer equip s’alimenti del futbol base?
Per a nosaltres que Pedro cridi a jugadors, i no sols que els cridi, si no que els torni a cridar, vol dir que quan van aprenen, sumen, agafen experiència i pugen de nivell. Sens dubte, un club que està entre Segona B i Tercera, ha de tenir el juvenil a Nacional. És bàsic perquè moltes vegades han de tirar d’ell. Ha pujat Boza, ara està Campos entrenant amb ells quatre dies a la setmana, ha pujat Zenon, Uri i Yusef. És un orgull perquè vol dir que estan treballant bé ells i nosaltres també.

Quin missatge enviaries a l’afició perquè s’apropin al Sagnier a animar als dos partits que us resten a casa?
Per poder acomplir l’objectiu estic convençut que els dos de casa s’han de treure endavant. Com a mínim, els familiars que venen habitualment, amic que ells mateixos intenten portar. Però també podríem demanar a la gent que ve a veure normalment el primer equip els diumenges, que amb la temporada que estan fent els nois, que s’apropessin a veure’ns. No vol dir que guanyaràs per això, però quan veus el camp com l’altre dia davant La Floresta, els nois es creixen.
​Foto principal: @SalvaCJ
Entrevista: Oscar Yeste

 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat