-
Primer de tot, com estàs veient la temporada que està
realitzant l’Associació Esportiva Prat?
Està sent una temporada molt bona. Vam tenir un inici molt
dubitatiu, a l’equip li va costar molt agafar la forma que
volia l’entrenador, amb molta gent nova. Va arribar el punt
que l’equip tenia molta confiança i ja vam començar
a guanyar partits, així fins ara.
- Tu que portes temps ja al club, t’ha sorprès?
Sorprès, no. Aquest any la Tercera no la trobo tant forta
com altres anys. La plantilla nostra és molt jove però
té molt de nivell, i això està donant lloc
a la posició que tenim a la taula, que ens l’hem guanyat
nosaltres a pols.
- Per tant, a l’afició què se li pot
dir?
Jo sempre dic que mantener-nos en aquesta posició de tapats
ens anirà bé. Al final del campionat tenim partits
“assequibles” i és millor arribar als últims
partits amb opcions i jugar-se-la al final. Ara ens vénen
uns partits molt durs, contra equips de dalt, i seria important
no allunyar-nos de la zona alta.
- Com a jugador més veterà, quin paper jugues
a la plantilla?
Sóc el jugador més veterà, però no tinc
cap paper de líder per prendre decisions. L’equip està
molt ben avingut.
- No deixa de cridar l’atenció que amb només
27 anys siguis el jugador més veterà
La plantilla és molt jove. És la primera vegada que
sóc el més veterà d’un equip, i ho haig
d’assumir, sóc el primer sorprès. El míster
confia en la gent jove.
- Personalment, la teva temporada està sent una mica
irregular, amb la lesió
Vaig començar la temporada una mica dubitatiu, com l’equip.
Agafant el ritme de partits vaig agafar confiança fins el
dia de Mataró que em vaig lesionar. He estat tres mesos sense
jugar i ara intentant recuperar el ritme per aportar tot allò
que pugui.
- L’any passat vas disputar play-off amb el Santboià.
Quines sensacions transmet disputar això?
És un moment futbolístic espectacular, que recomano
a tothom. Que un equip com el Santboià jugui un play-off
fa que donis més del que pots donar. A més, aquest
va ser el meu segon play-off. El primer va ser amb el Gavà,
quan encara era lligueta, i jo era molt jove i encara no participava
molt a l’equip. Ens vam enfrontar al Lorca, Borriana i Santa
Eulària, i vam pujar. El de Santboià va ser contra
el Torrelavega, el millor equip de la Tercera de tot l’estat
l’any passat. Anàvem amb por, però un camp amb
cinc mil persones motiva molt per jugar.
- Quan vas començar a jugar a futbol?
Des dels sis anys. Vivia al costat del camp del Santa Eulàlia
i hi vaig començar a jugar allà fins a la categoria
aleví. En aleví vaig anar a L’Hospi fins a juvenils.
El primer any d’amateur vaig anar al Martinenc, després
al Gavà i del Gavà al Prat.
- Has notat l’evolució del Prat?
El club ha millorat molt. L’any que vaig arribar jo hi havia
una plantilla molt bona, però no s’aconseguien els
resultats. Van haver-hi baixes. Arrel de l’arribada de Manolo
Márquez s’ha donat una estabilitat al club que es reflecteix
a tots els nivells.
- Com és la relació amb Manolo Márquez?
La relació és molt bona. Sempre m’ha donat confiança,
ha confiat en mi i no tinc res a dir-li.
- Encaixat al seu sistema?
Aquesta és la tercera temporada amb ell, i ja fa temps que
més o menys, el conec. A l’estratègia li dóna
molta importància, i és un aspecte que hem d’intentar
fer bé, per a que els jugadors puguem marcar la diferència
en aquest aspecte.
- Sempre has jugat a la mateixa posició?
De petit jugava de lliure. Ja a l’Hospitalet vaig jugar de
migcampista, aquí també he jugat per interior, i al
Santboià vaig jugar de mig i de central. Molta gent em diu
que si jugués de central seria millor jugador. Tampoc puc
oblidar que a vegades m’agrada pujar a l’atac i tinc
vocació ofensiva.
- Passant a un vessant més personal, ets l’únic
jugador casat de la plantilla.
Doncs ja va arribar l’hora de casar-me, després d’una
relació molt llarga amb la meva dona. Ens vam casar a l’estiu,
molt content. AL vestidor em fan les típiques bromes que
fins fa poc, jo també feia.
- Fins a quin és important el suport que rep un futbolista
de la seva parella?
Home, és un sacrifici important per a ella i per la família.
Ja em va conèixer així. Sap que el futbol és
una part important de la meva vida, em dona suport i fins i tot
m’aconsella.
- Després del futbol què?
Deixaré el futbol una temporadeta, per poder gaudir amb la
meva dona de la vida. Però m’atrau molt la idea d’entrenador.
M’agradaria ser entrenador en un futur. És impossible
deslligar-se del futbol.
- A més, combines futbol i feina
Doncs sí. Treballo de vuit a cinc de la tarda com a mecànic
industrial, i quan acabo de la feina vaig a entrenar. Sóc
estrany en aquest equip, per què la majoria són universitaris.
- Qui és el teu millor amic en el mon del futbol?
D’aquí del Prat, Miguel, Jaime, Xavi. Del Santboià,
Xavi Gallart, David Pérez, Javi Pérez, Rafa Leva,
tot i que em va aturar un penal l’altre dia.
- A quin camp t’agradaria jugar?
Al Santiago Bernabéu, que sóc del Madrid.
- Tens algun ídol?
Zinedine Zidane.
- Amb quin record et quedes com a futbolista?
Els dos play-offs disputats fins ara i l’ascens amb el Prat.
- I tens alguna espina clavada?
El meu primer any en el Prat, que ens va quedar només un
punt per aconseguir l’ascens, i no pujar amb el Santboià.
- Creus que el futbol està sobrevalorat?
Sí, per què ens hem d’enganyar. Després
de treballar vuit hores, veure els sous que cobren alguns futbolistes
t’indigna. Però si ho cobren és per què
algú els hi pot pagar.
- L’any vinent diuen que la crisi afectarà
encara més els clubs. Com ho veus?
L’any vinent serà molt complicat. Els equips hauran
de plantejar bé la temporada per evitar patir econòmicament.
- Millor futbolista a la vida real o amb la consola?
A la vida real, però amb la consola em defenso molt bé.
- Sabries dir el nom de tres jugadors de la Pobla de Mafumet?
Virgili, Esteve i Ñoño
- Recordes més les errades o els encerts?
Els encerts, per què em motiva més. Sempre li dono
més voltes als encerts, sóc optimista.
- Alex, un desig per aquesta temporada?
Seria molt macu fer un play-off amb el Prat
- Per últim, has mentit en alguna resposta?
No, no he mentit.
